Un estudi elaborat pel diari mèdic britànic Lancet constata que 38.000 persones moren cada mes a la República Democràtica de Congo (RDC) a causa de la desnutrició i malalties evitables.
Les causes es troben en el col·lapse del sistema sanitari d’aquest país a causa de la violència que pateix des del 1998, convertint el conflicte en el més sagnant des de la Segona Guerra Mundial.
Tot i que actualment els grans enfrontaments s’han reduït dràsticament, gràcies als acords de pau i a la presència de 17.000 soldats de les Nacions Unides, continuen les emboscades, els assassinats i els saquejos, especialment en la zona sota influència rebel.
Elles s’encarreguen des de fa anys de tirar endavant aquests centres de la regió de Bandundu, a l’oest del país, fent front als problemes del sistema públic sanitari. Problemes com la manca de recursos farmacològics i mèdics i el seu mal repartiment, la ineficiència, els elevats costos o les dificultats pressupostàries vinculades amb el deute extern.
Les característiques comunes d’aquests centres són que donen servei a zones rurals o de l’interior de la selva on els serveis són pràcticament inexistents. Els seus habitants viuen sense llum ni aigua potable i el mal estat de les carreteres o camins els deixa pràcticament incomunicats obligant-los a viure d’una agricultura de subsistència. Els dispensaris i hospitals atenen una població molt per damunt de les seves capacitats reals i els mitjans i material amb el que treballen són clarament insuficients. Des de fa 11 anys la Trueta aporta els fàrmacs i material necessari per poder oferir una assistència sanitària en condicions.
El treball de la Trueta al CongoL’any 1995, a través d’una vedruna veïna de Pruit, la Trueta va tenir coneixement del extraordinari treball que estan portant a terme en aquest país i va decidir donar-hi suport. Anualment s’analitzen les necessitats amb les germanes Vedrunes i s’envia medicaments i material sanitari divers -des d’un ecògraf a gases, xeringues, instrumental, material ortopèdic i un llarg etcètra-. En total 16.000 quilos de material en els últims 12 anys.
L’UNICEF ha proporcionat subministraments mèdics d’emergència i col laborat en l’establiment de clíniques i escoles. L’organització també ha ajudat a reunir nens amb les seves famílies, i ha proporcionat assessorament psicològic a antics nens soldats i altres joves víctimes del conflicte.
UNICEF i els seus aliats subministren un volum important de l’ajuda d’emergència, que
comprèn la prestació d’orientació psicològica, l’establiment de centres de trànsit
per al procés de desmobilització dels nens soldats, campanyes de vacunació, la
organització d’escoles provisionals en campaments de desplaçats, accés als
serveis d’aigua potable i sanejament ambiental i la distribució d’articles de primera
necessitat, encara que no aliments, com estris de cuina, bidons i làmines de plàstic
per a la construcció de refugis d’emergència.
milers de nens i nenes es vegin obligats a sobreviure als carrers en permanent contacte amb la violència i altres formes de delinqüència. Per a ells, aprendre una professió és l’oportunitat de reinserir en la societat i recuperar el dret a rebre una educació i el dret a ser nens.
Per intentar millorar la seva qualitat de vida i possibilitar un futur millor, el Centre Jesuïta Monseigneur Munzihirwa (CMM), amb el qual ALBO col labora de fa temps, ofereix formació professional al major nombre possible d’aquests nens amb l’objectiu d’aconseguir la seva reinserció social a través l’aprenentatge d’un ofici. D’aquesta manera podran sortir dels carrers, allunyar-se de la delinqüència, la droga i la violència.
fet per: Eli Lillo i Alejandra Caamaño
