Archive for junio, 2009

el periodico

{ junio 18, 2009 @ 4:29 pm } · { mitjans de comunicació }
{ Dejar un comentario }

El Periódico de Catalunya és un diari d’ informació general de pagament, i distribució matinal, editat a Barcelona en doble versió catalana i castellana. Segons les dades de l’ estudi de la Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) de gener de 2005, té un tiratge terme mitjà de 220.186 exemplars diaris, i una difusió terme mitjà de 171.211 exemplars diaris. Segons aquestes dades, és el segon diari de Catalunya més venut en tota Espanya, després de “La Vanguardia”,i en el primer diari més venut a Catalunya.

El Periódico té la seva redacció en un edifici del carrer Consell de Cent, en ple districte del Eixample de Barcelona.

En els últims anys ha iniciat una política d’ expansió, amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Així, ha impulsat la creació de “El Periòdic d’ Andorra”, “El Periódico d ‘Aragó”, “El Periódico d’ Extremadura”, “El Periódico Mediterrani” i “El Periódico La Veu de *Astúries”. Tots aquests periòdics comparteixen amb “El Periódico de Catalunya” les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d’opinió i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques.
Fundat pel barceloní Antonio Asensio Pizarro, va publicar el seu primer exemplar el 26 d’octubre de 1978, en un moment que existien tretze capçaleres en els quioscs de Barcelona, tres d’ elles esportives.

Brazil nens del carrer

{ junio 17, 2009 @ 9:55 am } · { conferencies }
{ Dejar un comentario }

Els nens del carrer son anomenats així ja que viuen en el carrer,estan perseguits per organitzacions… però també per policies més de 60 nens moren per policies, i no només per persones sinó per enfermetats com el sida ja moltes de les nenes es prostitueixen per guanyar diners, i d’altres com els nens es fan adictes a drogues com la cola que els hipnotitza fent-los sentir millor pero els deixa molt malament. Aquets nens han sortit així per les faveles, allà les mafies agafen el poder de tot i manen. Els caps són qui controles les armes, prostitutes, drogues… i els que i viuen no tenen mes remei que aceptar-ho

Un cosa que els donen les faveles es seguretat ja que estan pendent i nomès es pot entrar per mitja d’un carrer, i la policia te que entrar de un en un i a més de tot això estan els nens avions, nens que es dediquen a quan els policies venen ells se’n van corrents a amagar les drogues i així obtenir una gran recompensa, no poden anar a la escola perque no els admeteigen i quan venen homes per ajudar-los es juguen la vida i molts d’ells han mort, i per acabar molts estan les bandes que manipolitzen les faveles matan i deixen viure a tothom que i viu.

fet per: Juan Morales i Kevin Almodovar

la radio

{ junio 17, 2009 @ 9:49 am } · { mitjans de comunicació }
{ Dejar un comentario }

El divendres dia 12 de juny vam anar a una excursió a la radio de mataró.
La noia ens va explicar una mica lo que feien allà, tenen un programa de temes solidaris.
Estaven en hobres quan van anar perque estaven fen 2 estudis nous més grans i un un d’autonom més petit, les parets estan insonoritzades.
Tenen mes de 70 programes i també tene un de solidaritat sobre els nens del tercer mon per poder ajudar-los.
És una radio pública , esta finançat amb els impostos que pagen els ciutadans.

fet per: Eli Lillo

les mines antipersones

{ junio 16, 2009 @ 4:38 pm } · { conferencies }
{ Dejar un comentario }

Cada 20 minuts mort una persona a causa d’una mina antipersona. Les mines atentan contra la vida, el treball i contra el dret de l’escolarització.

Una mina és un artefacta activat per la victima, produeix una explosió que pot matar o mutilar a una persona. Segons la ONG el significar de mina antipersona és que és un soldat perfecte perque sempre preparada i mai falla.

En el 2009 en el planeta hi han mes de 95 milions de mines sembrades en 81 països. Les mines es poden treure, però per cada mina que es treu tres més son posades. Cada vegada s’ùtilitza mes aquest artefacta, cada vegada són més esclusives,també hi ha mines de plastic, de metall, amb més o menys quantitat d’explosius de diferent mida etc. Les mines han hanat evolucionant i la tecnologia és molt avansada i més productors als països com: Estats units, Xina, Rusia, Israel, India i Paquistan.

Per detectar una mina es fa amb detectors de metalls però hi ha mines de plastic i aquest detector no les de plastic. El sistema més segur es el que es coneix com punxa. Practicamnet no provoca accidents. També amb els gossos que és molt efectiu, qualsevol gos pot trobar una mina olorant la polbora.
Per desenterrar una mina ho has de fer pels costats i treure el percutor. Les mines amb clables s’ha de seguir el cable fins a la mina, tallar el cable o treure el percutor agafant el cable,i així ja esta desactivada.

Els països més minats del mon són Colombia i Camboja.
 
Tipus de mines

Mina PM3 o estrellita= quan la victima la trepitxa és activada. És més barata perque porta menys explosiu.

Mina PM1 o hamburquesa= Més sensible, no cal trepitxar-la per activar-la, és de plastic. Hi ha dos tipus, 1 s’activa quan la trepitxes i l’altre quan treus el peu. És dificil de desactivar.

Mina  PMR o granada, d’estaca o pinya= També va amb cable, quan la victima toca el cable s’activa la mina. Com més elevada estigui les esquilles atacan a la par alta del cos als organs cap …

Mina saltarina o voladora= És la mina més perillosa i camvia de color va amb cable, la part cilindrica esta enterada . Mata a més de 100 metres de radi. En milesimes de segons explota s’utilitza mes el cable per presió perque ocasiona més morts. Sempre que te un cable aquestes mines són de ferro.

Mina antitanc: Es consebuda per atacar tancs de combat, però també afecta a la població civil perque causa molts morts. Has de fer una pressió superior de 150k per activar-la.

Caracterísitiques :

* Cada 10 vegades que s’activa una mina 7 han sigut posades per la població civil i 3 son de soldats. De les 7 persones de la població civil 4 són infants, joves i adolescents i la resta son treballadors.

* Ataca a la població civil.

els pasos que fan per trovar les mines :

*S’utilitzan molt en els conflictes armats pel seu baix cost economic, es pot aconseguir per 2€ una mina PM3, però l’eliminació total és de 1000€ per mina.

* Una mina pot durar més de 50 anys.

COM BUSQUEN LES MINES :
2

3

4

5

fet per: Alejandra Caamaño i Eli Lillo

la televisió

{ junio 16, 2009 @ 4:28 pm } · { mitjans de comunicació }
{ Dejar un comentario }

La televisió de Mataró va iniciar les seves emissions el mes de juliol de l’any 1986 en un petit local,despres es va inagurar un nou local que estava en una de les naus de l’antiga fabrica textil de Can Marfa el 25 de juliol de 1993. Ocupa mes de 600 metres quadrats d’aquest edifici distribuit en dos platos, sales de edició, de redacció on estan els guionistes redactan les noticies que han rebut aquest dia i que sortiran en les emisions de aquest mateix dia, de direcció on estan els realitzadors que són els que decideixen que surtià al programa. Els seus programes són en català ja que la senyal arriba només a la comarca del Maresme i la del barcelonés. Actualment emet la seva programació pel canal 24 de la TDT.

emtv[1]
fet per: Alejandra Caamaño

cooperació

{ junio 16, 2009 @ 3:00 pm } · { cooperació }
{ Dejar un comentario }

Un estudi elaborat pel diari mèdic britànic Lancet constata que 38.000 persones moren cada mes a la República Democràtica de Congo (RDC) a causa de la desnutrició i malalties evitables.

Les causes es troben en el col·lapse del sistema sanitari d’aquest país a causa de la violència que pateix des del 1998, convertint el conflicte en el més sagnant des de la Segona Guerra Mundial.

Tot i que actualment els grans enfrontaments s’han reduït dràsticament, gràcies als acords de pau i a la presència de 17.000 soldats de les Nacions Unides, continuen les emboscades, els assassinats i els saquejos, especialment en la zona sota influència rebel.

 

Elles s’encarreguen des de fa anys de tirar endavant aquests centres de la regió de Bandundu, a l’oest del país, fent front als problemes del sistema públic sanitari. Problemes com la manca de recursos farmacològics i mèdics i el seu mal repartiment, la ineficiència, els elevats costos o les dificultats pressupostàries vinculades amb el deute extern.

Les característiques comunes d’aquests centres són que donen servei a zones rurals o de l’interior de la selva on els serveis són pràcticament inexistents. Els seus habitants viuen sense llum ni aigua potable i el mal estat de les carreteres o camins els deixa pràcticament incomunicats obligant-los a viure d’una agricultura de subsistència. Els dispensaris i hospitals atenen una població molt per damunt de les seves capacitats reals i els mitjans i material amb el que treballen són clarament insuficients. Des de fa 11 anys la Trueta aporta els fàrmacs i material necessari per poder oferir una assistència sanitària en condicions.

 

El treball de la Trueta al CongoL’any 1995, a través d’una vedruna veïna de Pruit, la Trueta va tenir coneixement del extraordinari treball que estan portant a terme en aquest país i va decidir donar-hi suport. Anualment s’analitzen les necessitats amb les germanes Vedrunes i s’envia medicaments i material sanitari divers -des d’un ecògraf a gases, xeringues, instrumental, material ortopèdic i un llarg etcètra-. En total 16.000 quilos de material en els últims 12 anys.

L’UNICEF ha proporcionat subministraments mèdics d’emergència i col laborat en l’establiment de clíniques i escoles. L’organització també ha ajudat a reunir nens amb les seves famílies, i ha proporcionat assessorament psicològic a antics nens soldats i altres joves víctimes del conflicte.

UNICEF i els seus aliats subministren un volum important de l’ajuda d’emergència, que
comprèn la prestació d’orientació psicològica, l’establiment de centres de trànsit
per al procés de desmobilització dels nens soldats, campanyes de vacunació, la
organització d’escoles provisionals en campaments de desplaçats, accés als
serveis d’aigua potable i sanejament ambiental i la distribució d’articles de primera
necessitat, encara que no aliments, com estris de cuina, bidons i làmines de plàstic
per a la construcció de refugis d’emergència.

milers de nens i nenes es vegin obligats a sobreviure als carrers en permanent contacte amb la violència i altres formes de delinqüència. Per a ells, aprendre una professió és l’oportunitat de reinserir en la societat i recuperar el dret a rebre una educació i el dret a ser nens.
Per intentar millorar la seva qualitat de vida i possibilitar un futur millor, el Centre Jesuïta Monseigneur Munzihirwa (CMM), amb el qual ALBO col labora de fa temps, ofereix formació professional al major nombre possible d’aquests nens amb l’objectiu d’aconseguir la seva reinserció social a través l’aprenentatge d’un ofici. D’aquesta manera podran sortir dels carrers, allunyar-se de la delinqüència, la droga i la violència.

fet per: Eli Lillo i Alejandra Caamaño

culture

{ junio 16, 2009 @ 2:24 pm } · { cultura }
{ Dejar un comentario }

The culture of the Democratic Republic of Congo reflects the diversity of its hundred ethnic groups and their diferents ways of life througout the country 

Since the 19th century, tradicional ways of life have undergone changes brought about the colonialism, the signation of Mobutu era and the first and second Congo Wars. Another feature in Congo culture is the sui generis music, the DRoC has blended its ethnic musical source with Cuban Rumba and Merengue to give birth to Soukos. The culture and costums of the Congo have retained much of their individuality.

fet per: Juan Morales

migració

{ junio 16, 2009 @ 2:04 pm } · { migració }
{ Dejar un comentario }

Tasa de migración neta: 1,24 migrante(s)/1.000 habitantes (2008 est.)
La población de la República Democrática del Congo se ha estimado para el año 2007 en 65.8 millones de habitantes, ubicándose dentro de los veinte primeros países del orbe por población. En el territorio del Congo se encuentran más de 250 grupos étnicos repartidos por toda la república, siendo los más numerosos los bakongo, lubas y mongos. La diversidad lingüística es muy grande, ya que en su extensión se hablan cerca de 700 lenguajes distintos, aunque los más hablados y utilizados en la mayoría de los casos como lengua franca son el colonial francés, el kikongo, el tshiluba, el swahili y el lingala.

Cerca del 80% de la población es cristiana, predominantemente católica romana. La población no cristiana se distribuye en credos tradicionales como el Islam y algunos cultos o sectas sincréticas.

infancia

{ junio 16, 2009 @ 11:25 am } · { infancia }
{ Dejar un comentario }

La situació de conflicte i violència en què està sumida la República Democràtica del Congo des de fa gairebé 10 anys provoca cada sis mesos, més morts que les víctimes del tsunami de l’Oceà Índic d’
2004. S’estima que les morts provocades per la violència al Congo arriben a quatre milions, encara que alguns experts creuen que el total és molt més elevat.
L’informe donat a conèixer avui per UNICEF a Londres assenyala que els nens i nenes són les principals víctimes d’aquesta crisi humanitària en el cor d’Àfrica.

Les conseqüències de la guerra en els nens i nenes i les seves famílies, especialment a la regió oriental del Congo on les forces de l’exèrcit i els grups de milicians han realitzat amb impunitat les seves accions més violentes. Com a resultat directe o indirecte del conflicte, a la República Democràtica del Congo moren diàriament unes 1.200 persones, de les quals més de la meitat són nens i nenes. Es calcula que desenes de milers més han perdut la vida a causa de la violència, encara que aquestes baixes es devien a les malalties i la desnutrició.

UNICEF donar als nens i nenes congolesos el futur que mereixen segons diverses estadístiques, la República Democràtica del Congo és un dels països més mortífers en els quals pot néixer una persona. En termes absoluts, a la República Democràtica del Congo moren anualment més nens i nenes menors de cinc anys que a la Xina, que té una població 23 vegades major que la nació africana.
“Els nens i nenes pateixen les pitjors conseqüències dels conflictes, i no solament pel
nombre de baixes que té aquest sector de la població. També són testimonis, i de vegades
participants forçats, d’atrocitats i crims que els causen perjudicis físics i
psicològics ”

El nombre de nens i nenes que formen part de les milícies o forces armades
com a combatents, esclaus sexuals i servents arriba a uns 30.000.
• Pràcticament la meitat dels nens i nenes en edat escolar primària no van a
classes, i un de cada tres nens menors d’un any no ha estat vacunat contra el
xarampió. El 31% dels nens menors de cinc anys estan per sota del pes
normal, una xifra alarmant.
Una de les coses que també pateixen els nens al Congo es el trafic de nens al que es veuen sotmesos.
Els nens, com en tot esdevenir de la Història, són les víctimes de la lluita pel coltan, éssers terriblement explotats, d’entre set i deu anys, i als que se’ls «paga» amb 25 cèntims d’euro al dia. Cada quilo de coltan que s’extreu els costa la vida a dos nens, a dos éssers innocents. Són dades terrorífics. El coltan ho extreuen nens perquè es troba en jaciments a molt baixa profunditat, i amb els seus petits cossos són els que hi caben millor pels racons. Molts d’aquests infants moren víctimes de horribles despreniments de terra.

20081123192424-congo[

fet per:Alejandra Caamaño i Eli Lillo

economia

{ junio 11, 2009 @ 7:39 am } · { economia }
{ Comentarios (1) }

DATOS ECONÓMICOS BÁSICOS

la República Democrática del Congo es hogar de un vasta fuente de recursos naturales y abundancia mineral.

La agricultura es el apoyo principal de la economía, reuniendo el 57,9% del PIB en 1997. El café, aceite de palma, caucho, algodón, azúcar, té y cacao son algunas de las principales cosechas. Las cosechas de comida incluyen yuca, plátano malayo, maíz, maní y arroz. En 1996, la agricultura empleaba al 66% de la fuerza laboral.

Minería Rica en minerales, la República del Congo tiene una historia complicada con la extracción mineral, lo que ha ocasionado muchas confrontaciones dentro del país por varias décadas, pero particularmente en los noventa.

La industria, especialmente la de explotación minera, es una gran fuente potencial de abundancia para el Congo. En 1997, la industria contaba con el 16,9% del PIB. El Congo es el cuarto país de mayor producción de diamantes desde los ochenta, y los diamantes continúan dominando las exportaciones, sumando 717 millones de dólares y el 52% de las exportaciones en 1997. Los intereses principales de cobre y cobalto son dominados por Gecamines, compañía minera del Estado

DATOS ECONÓMICOS BÁSICOS de la República del Congo
Moneda Franco congoleño (FC)
Año Fiscal Año Calendario
Organizaciones de comercio UN, OMC y SADC
Estadísticas
PBI 2004 $42.74 billones
PBI per cápita (nominal) 2006 700$
Crecimiento del PBI (Real) 7.5% (2004)
PBI por sectores agricultura (55%) industria (11%) servicios (34%) (2004)
Inflación 14% (2004)
Pob. bajo la línea de pobreza N/A
Población Económicamente Activa 14.51 millones (1993)
Desempleo N/A (2003)
Industrias principales minería (diamantes, cobre, zinc), procesamiento de minerales, productos de consumo (incluye textiles, calzado, cigarrillos, comida procesada y bebidas), cemento, reparación comercial de barcos.
Socios comerciales
Exportaciones $1.417 billones (2006)
Socios principales Bélgica 42.5%, Finlandia 17.8%, Zimbabwe 12.2%, Estados Unidos 9.2%, República Popular de China 6.5% (2004)
Importaciones $933 milliones (2004)
Socios principales Sudáfrica 18.5%, Bélgica 15.6%, Francia 10.9%, Estados Unidos 6.2%, Alemania 5.9%, Kenya 4.9% (2004)

fet per: Kevin Almodovar i Juan Almodovar

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.